Cimera per afrontar la crisi

* Diumenge, 19 d'octubre

Els països mes industrialitzats del mon, membres del G8, i un grup destacat dels anomenats països emergents, es reuniran pròximament per analitzar l’actual crisi financera i proposar mesures per a evitar que es repeteixi. Aquest es el compromís que el president francès i actual president de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy, ha aconseguit arrencar al president dels Estats Units, George Bush. La Casa Blanca no havia mostrat cap entusiasme per aquesta cimera. El mateix president Bush ha repetit nombroses vegades en els últims dies que les mesures d’intervenció del govern en els bancs en crisi les ha adoptat a contracor i per que la situació era crítica. En el mateix moment d’anunciar la cimera Bush ha recalcat que cal preservar el compromís amb els principis del capitalisme: la llibertat d’empresa, el lliure mercat i el lliure comerç. Tot i aquestes reserves, el president nord-americà ha acabat dient que sí a la reunió proposada per Sarkozy.

I es que Sarkozy es molt Sarkozy. Desplegant una activitat frenètica, com ja va fer amb la guerra de Geòrgia, el president francès està decidit a posar d’acord a les principals potències econòmiques del mon per a reformar el sistema financer internacional, refundar el capitalisme com diu ell mateix. La Unió Europea, sota el seu impuls com a president de torn, i amb la inestimable ajuda del primer ministre britànic Gordon Brown, ha demostrat estar a l’alçada del repte i ha acordat un paquet de mesures per unanimitat. Una velocitat inèdita en la Unió, habituada a llargues i interminables discussions que sovint acaben en fracàs.

Però la crisi del mercats financers no se arregla només amb un acord europeu, cal un pacte entre els principals actors econòmics del mon. I es aquí on l’intrèpid Sarkozy ha decidit agafar les maletes i anar sense perdre un minut als Estats Units per a convèncer al seu homòleg nord-americà. El problema es que George Bush està acabant el seu mandat. Ja ha hagut d’empassar-se un paquet de mesures al seu país contrari a la política que havia defensat fins al moment. I no te cap ganes de liderar ara una cimera per reformar el sistema financer internacional. Si com vol Sarkozy la reunió es celebra abans de la fi de novembre es possible que acabi només tenint un caràcter de reflexió preparatòria. Serà la nova administració nord-americana, i el nou president que surti de les eleccions del 4 de novembre, la que encapçalarà el procés de reformes.