- Dijous, 28 d’agost del
2014
En la crisi més greu oberta a
Europa des del final de la guerra freda la invasió russa d’Ucraïna està posant
a prova la capacitat d’Occident de reaccionar davant una amenaça obertament bèl·lica.
La invasió russa de Crimea podia haver agafat per sorpresa als governs d’Europa
i els Estats Units incapaços d’entendre el sobtat viratge de Vladimir Putin.
Però els mesos transcorreguts des d’aquella operació no deixen lloc a cap
excusa de no entendre que pretén el president rus. La situació és molt clara:
entestat a recuperar l’àrea d’influència de l’antiga Unió Soviètica Putin
intenta aconseguir per la força de les armes el que no va aconseguir per la via
política. La revolta de la plaça Maidan a Kiev va acabar amb la influència de
Rússia a Ucraïna i la majoria del país es va inclinar per una aliança amb la
Unió Europea i Occident. Els líders occidentals van respondre encantats i Kiev
ha estat lloc de peregrinació de nombrosos dirigents, des del vicepresident dels
Estats Units, Biden, fins la cancellera alemanya Merkel.
Putin va respondre, en un primer
moment, amb un atac de ràbia a la caiguda del president prorús Viktor Ianukóvitx
i en una operació llampec va ocupar Crimea. La tímida reacció d’Occident,
bàsicament sancions econòmiques d’una efectivitat limitada, el va animar a fer
un pas més: estimular la revolta de les regions de parla russa de l’est d’Ucraïna.
Inicialment les noves autoritats de Kiev estaven inermes i semblava que la
secessió seria inevitable. Però amb la arribada del nou president Porosenko es
va iniciar una ofensiva contra els rebels, primer tímida, després més efectiva.
Les forces prorusses van començar a retrocedir. Putin va reaccionar enviant
material militar d’una certa sofisticació com bateries de míssils antiaeris.
Però el desgraciat accident de l’avió de Malaysia Airlines va demostrar que no
n’hi havia prou amb entregar armes a soldats mal entrenats. Putin ha optat
finalment per enviar tropes russes ben entrenades a acompanyar als milicians prorussos
que es batien en retirada i a obrir un segon front a la regió de Mariupol, en
la costa del mar d’Azov. L’objectiu immediat es alleugerir la pressió sobre les
ciutats revoltades de Donetsk i Luhansk . Però podria haver un segon objectiu
estratègic: connectar per carretera la frontera russa amb la regió ocupada de
Crimea.
La partida d’escacs de Putin a
Ucraïna és extremadament perillosa. Però ni els mitjans de comunicació
occidentals ni els governs li estan dedicant l’atenció que mereix. Van dedicar
més atenció a l’encaixada de mans de Putin i Porosenko a Minsk mentre
pràcticament ignoraven l’ofensiva militar russa a l’interior d’Ucraïna.
La setmana vinent se celebra una
cimera de l’OTAN a Gal·les. Veurem quins acords s’adopten. Però molt és de témer
que Estats Units i els seus aliats és limitin a accions més aviat simbòliques com
crear alguna base aèria als Països Bàltics i a “modernitzar” les forces armades
d’Ucraïna. Davant el potencial militar de Rússia poc més que aigua.
Els països occidentals tenen avui
molts fronts oberts: el desafiament d’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria, els
enfrontaments entre milícies a Libia, el precari alto el foc a Gaza, etc. I
també recursos limitats i una preocupació centrada en la recuperació econòmica.
Però cal tenir en compte que oferir més mostres de debilitat a Putin pot ser
molt perillós. El seu afany imperial es veurà reforçat. I no cal oblidar que de
lluny observa Xina amb conflictes potencialment explosius amb els seus veïns:
Japó, Filipines, Vietnam, etc.