Estats Units torna a l’Iraq per intentar frenar el caos


·         Dilluns, 11 d’agost del 2014

La irrupció dels jihadistes d’Estat Islàmic a l’Iraq ha posat de relleu fins a quin punt era fràgil el país que els Estats Units van deixar enrere després de la invasió del 2003. L’exèrcit iraquià, entrenat i armat pels nord-americans, s’ha enfonsat en qüestió de dies i la milícia d’Estat Islàmic ha arribat fins la rodalia de Bagdad. Al nord la resistència inicial dels kurds, que semblaven més motivats per lluitar, no ha aguantat l’envestida dels jihadistes i han demanat ajuda urgent als Estats Units. El preu més alt l’ha pagat com és habitual la població civil i en especial les minories religioses obligades per Estat Islàmic a fugir o a morir. Estats Units contempla ara amb horror com el fracàs de l’Iraq que van deixar enrere pot transformar-se en la seu d’un califat islàmic radical que, aprofitant també la guerra civil a Síria, és consolidi com un nucli de desestabilització a la zona. Un Afganistan pitjor que l’anterior als atemptats de l’onze de setembre, seu i escola d’un terrorisme islamista capaç de projectar-se arreu.

Aquesta perspectiva ha fet possible que el president Obama hagi aprovat l’impensable: una nova implicació dels Estats Units en una guerra a l’Iraq. De moment en forma d’atacs aeris contra les milícies d’Estat Islàmic i d’enviament d’ajuda humanitària als refugiats. Però avui mateix el Departament d’Estat ha anunciat l’enviament d’armament a les milícies kurdes. Una missió confiada habitualment a la CIA. Però, per poc sofisticat que sigui l’arment, al darrera arribaran els instructors i assessors.

Per acabar-ho d’arreglar a Bagdad hi ha una lluita política en tota regla entre el fins ara primer ministre al-Maliki i el president del país que ha decidit nomenar un nou cap de govern. A al-Maliki molts el fan responsable de no haver sabut crear un govern d’unitat entre les tres grans minories iraquianes capaç d’estabilitzar el país. Ara, descavalcat del poder, només faltaria que utilitzés tota la influència acumulada per dividir a la minoria xiïta que controla les instàncies polítiques del país.

Estats Units, més de deu anys després d’enderrocar Saddam Hussein, ha hagut de tornar a l’Iraq per intentar frenar el caos que s’ha apoderat del país. Una lliçó interessant a aprendre. Abans de donar una puntada de peu a un vesper s’ha de pensar en les conseqüències.