A la recerca de planetes com la Terra

* Divendres, 30 de desembre del 2011

L’actualitat més urgent – crisi econòmica, canvis de govern – de vegades amaga altres notícies que també son importants encara que la seva repercussió sigui a molt més llarg termini. Entre les informacions que han passat bastant desapercebudes en aquest últim mes de l’any hi ha la descoberta de tres planetes amb similituds a la Terra i fora del sistema solar.

El sistema Kepler-22

El 5 de desembre la NASA confirmava l’existència del primer planeta extrasolar que gira en la zona habitable en torn a un estrella de dimensions similars a las del sol. L’estrella, anomenada Kepler-22, és una mica més petita que el Sol i està situada a uns 600 anys llum de la terra, en la constel·lació del Cigne. El planeta, batejat com Kepler-22b, és el doble de gran que la Terra i encara es desconeix la seva composició.

La segona descoberta va ser anunciada el 20 de desembre. Es tracta del sistema planetari existent en torn a l’estrella Kepler-20, situada en la constel·lació de la Lira, i a uns 950 anys llum de la Terra. En torn a aquest estel giren dos planetes de dimensions similars al nostre. Son Kepler-22e, una mica més petit que la Terra, i Kepler-22f, que és una mica més gran. La coincidència en volum amb la Terra te la contrapartida de que estan fora de la zona habitable en una òrbita molt propera a la estrella i amb temperatures en la superfície estimades en 760 graus centígrades per a Kepler-22e i 427 graus per a Kepler-22f.

Els planetes comparats amb la Terra

Des que el 1995 es va descobrir el primer planeta que girava en torn a una estrella que no era el Sol les investigacions astronòmiques han progressat molt. Fins ara s’han descobert un total de 714 planetes fora del sistema solar. Però durant els primers anys la majoria eren gegants gasosos, similars a Júpiter. Amb el llançament el març del 2009 de la Missió Kepler s’ha fet un salt endavant que permet detectar planetes més petits. El telescopi de la NASA orbita en torn al Sol i el seu fotòmetre permet detectar els canvis en la lluminositat de les estrelles causades pel pas de planetes d’una mida similar a la de la Terra.

L’exploració de l’espai fora del sistema solar no pot tenir conseqüències pràctiques immediates. Encara que uns centenars d’anys llum son distàncies relativament petites per a les dimensions
de l’Univers conegut, estan fora del nostre abast amb els mitjans de desplaçament de que ara disposem. Però si son útils per determinar la proporció de planetes habitables existents en les zones més properes de la nostra galàxia. Un somni en el present però potser una realitat per a generacions futures.