Una crisi econòmica en un mon nou

* Diumenge, 26 d’octubre

Poc a poc sembla obrir-se pas la idea que l’actual crisi financera i econòmica només es podrà acarar amb èxit si hi ha una concertació internacional sobre les mesures a adoptar. Des que la Casa Blanca va anunciar dijous la convocatòria a Washington dels líders del G20 per al 14 i 15 de novembre sabem al menys que s’intentarà arribar a un acord. El president dels Estats Units, George Bush, va dir ahir que en la cimera “es discutiran las causes dels problemes dels nostres sistemes financers, revisarem els progressos fets per a fer front a la present crisi i començarem a desenvolupar els principis para la reforma dels ens reguladors i les institucions relacionades amb els nostres sectors financers”. Un plantejament que, sens dubte, ha deixat satisfet al president de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy.

Però el fet es que no es tracta d’una reunió només dels països industrialitzats de l’anomenat G7. En aquest cas l’acord, amb matisos, no seria massa difícil. Estem parlant d’una reunió del G20 en la qual al costat del països mes rics s’asseuran potències emergents com Xina, la India o Brasil a mes a mes de Rússia i altres vuit països mes. Xina ja ha fet saber que reclama una mes gran representativitat dels països emergents i el primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh, ha advertit que Estats Units només busca una solució ràpida que desbloqueigi els mercats de crèdit sense tocar el paper dominant de l’economia nord-americana o del dòlar en el sistema internacional. Sembla complicat que les reformes que s’apunten del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial es facin sense un reequilibri de poder dintre d’aquestes institucions.