Una cimera amb molt espectacle
* Dimarts, 11 de novembre
En una cuidada escenificació el president del Govern Rodríguez Zapatero va rebre ahir a presidents de bancs i caixes i a dirigents de patronals i sindicats, per preparar la cimera del G20 del pròxim cap de setmana a Washington en que s’ha d’abordar la reforma del sistema financer internacional. Avui continuarà amb el líder de l’oposició Mariano Rajoy. La presència de fotògrafs i càmeres de televisió es un signe de que Rodríguez Zapatero se sent a gust en el seu nou paper de líder de la vuitena potència econòmica del mon convidat, encara que sigui a última hora i fent servir una de les dues cadires del president Sarkozy, a seure entre els principals dirigents mundials. Sense restar mèrit a l’ofensiva d’última hora del president espanyol per estar a Washington, cal recordar que l’estatus de potència no es una cosa que es regategi d’un dia per l’altre. Es fruit de la capacitat econòmica i política d’un país i cal un treball silenciós i constant de la diplomàcia per a que es reconegui. També s’ha de dir que intentar influir com a potència al mon te els seus costos que Espanya haurà d’assumir. Per exemple incrementar la presència de tropes a l’Afganistan si la nova administració nord-americana de Barack Obama ho demana.
La cimera de Washington té també la seva part d’espectacle. Els líders del G20, com s’ha explicat, només disposaran de dues sessions de treball amb un total de tres hores per a posar-se d’acord en com fer front a la crisi financera internacional. La resta del temps es dedicarà a un sopar el divendres i a tres sessions fotogràfiques. Els 180 minuts dedicats a reflexionar sobre el tema central de la trobada no semblen masses si es té en compte que participaran 20 països mes els màxims dirigents de la Unió Europea, l’ONU, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial. En total menys de deu minuts per a cadascun dels participants. Com la cimera no ha estat objecte d’una preparació intensiva i les discrepàncies son importants, especialment entre els països emergents i els desenvolupats, no cal esperar resultats espectaculars. Podrem estar contents si de la reunió surt un comunicat amb alguns principis d’actuació per a fer front a la crisi i la convocatòria d’una instància per a concretar-los.