Gaza: una guerra inútil

* Dimecres, 31 de desembre

Escriure sobre Gaza es molt dolorós. No hi ha cap gran aportació a fer per comprendre millor el conflicte. Tot està dit. Els bombardejos de l’aviació israeliana sobre la franja, que han causat la mort a centenars de palestins, i l’ofensiva terrestre que seguirà no canviaran res. Provocaran mes morts, mes destrucció, mes sofriment, mes odi. Quan dintre d’algunes setmanes Israel posi fi a les seves operacions no estarem mes a prop de la pau, estarem mes lluny. La comunitat internacional observa perplexa aquest nou brot de violència. Se succeeixen declaracions demanant un alto el foc, una treva que permeti fer arribar ajuda humanitària a la població assetjada de Gaza. Però ningú sembla tenir massa presa per aturar l’atac. El conflicte provoca cansament, avorriment. Com en una mala vetllada de boxa que dura i dura, el públic sembla esperar que els púgils es cansin de pegar-se. Es potser aquest l’aspecte que mes impacta de la nova ofensiva a Gaza: la indiferència gairebé no dissimulada amb que la majoria dels Estats la han acollida. Com si fos inevitable. Estats Units, el país que mes ajuda econòmica i militar proporciona a Israel, s’ha limitat a culpar a Hamas de l’inici de la violència a Gaza i ha demanat que deixi de llançar coets sobre Israel. La Unió Europea ha demanat una treva. Els països àrabs han trigat a trobar un lloc i una data per reunir-se.