Mirant cap a una altra banda

* Dimecres, 14 de gener

Dinovè dia de guerra a Gaza. Gairebé mil morts comptabilitzats, del quals tres-cents son nens. La resolució del Consell de Seguretat de l’ONU, aprovada dijous, i que exigia un alto el foc immediat, ha estat ignorada. Israel ha continuat el seu bombardeig de la franja, penetrant amb les seves tropes dins la capital com si la resolució de l’ONU no fos mes que una molesta música llunyana. El líder de Hamas, des del seu confortable exili a Damasc, ha instat a seguir la lluita. Entre tant ha prosseguit el ball diplomàtic amb incomptables visites de mediadors de tots tipus a El Caire i Jerusalem però sense cap resultat. Ningú sembla tenir massa pressa. Cada vegada es mes clar l’exercici de cinisme de bona part de la diplomàcia internacional. Hi hauria prou amb una trucada del president nord-americà al primer ministre d’Israel per aturar la guerra. Però aquesta trucada no s’ha produït i Estats Units es va abstenir en la votació del Consell de Seguretat que demanava l’alto el foc. Encara mes, mentre el cònsol dels Estats Units es feia retratar la setmana passada amb l’ajuda humanitària destinada a Gaza, un mercant traslladava a Israel municions de tots tipus per a tornar a omplir els arsenals de l’Exèrcit hebreu buits després tants dies de bombardejos sobre la franja, segon va descobrir l’agència Reuters.

Europa, després d’alguns intents infructuosos del president francès, calla. Encara es mes espectacular el silenci dels països àrabs moderats que no han fet si no tímids gests per acontentar a la seva opinió pública. A molts estats ja els hi va bé que Israel faci la seva feina a Gaza, encara que hi hagi aquest enutjós problema dels morts i ferits civils que cada dia apareixen en les pantalles de televisió. La raó es que ningú – ni Estats Units, ni Europa ni els països àrabs moderats – volen saber res dels radicals de Hamas. I així, ignorant a una de les parts, es molt difícil poder arribar a un acord de pau.