Obama: els excessos de l'esperança
* Dimecres, 21 de gener
Mai tantes persones havien esperat tant d’una sola persona. Així es com es podrien resumir les expectatives creades pel nou president dels Estats Units. Mes de dos milions de persones van assistir a la pressa de possessió ahir de Barack Obama al Capitoli de Washington en un clima d’entusiasme. Desenes de milers van seguir la cerimònia en grans pantalles instal•lades en llocs cèntrics de les principals ciutats nord-americanes. L’emoció era visible arreu. Especialment entre la població negra que veu com, finalment, un home amb el seu color de la pell accedeix a la màxima magistratura dels Estats Units. Però no només entre la població negra ni només als Estats Units.
Hi ha un sentiment generalitzat, fins i tot en les persones amb més sentit crític, de que la presidència de Barack Obama obre una nova era al mon, una època d’esperança en que les coses milloraran. Això diu molt del carisma del nou president i de la necessitat col•lectiva de líders per a superar les situacions difícils. També del caràcter dialogant i integrador d’Obama que el fa adient per a superar els complexos reptes econòmics i polítics del mon actual. Però, sens dubte, es durà una desil•lusió qui esperi que les coses canviaran amb rapidesa.
El mateix Obama, en el seu discurs inaugural, conscient de les expectatives que aixeca, no va amagar les dificultats del present. “Es ben sabut que estem al mig d’una crisi. Estem en guerra contra una xarxa de violència i odi de gran abast. La nostra economia s’ha debilitat enormement, a conseqüència de l’avarícia i la irresponsabilitat d’alguns..” va dir dibuixant un panorama no gens afalagador. I a l’hora de proposar el camí a seguir no va dubtar en recordar que calia treballar dur per redreçar la situació.
Barack Obama haurà de combatre la inèrcia que hereta de l’època Bush. Qui es fort pot utilitzar la seva força per aconseguir els seus objectius sense gaires complexos. Fer del diàleg una eina útil en l’escena internacional requerirà reintroduir una nova cultura i convèncer als diferents protagonistes de la seva utilitat.
Tot serà molt lent i difícil. I sens dubte hi haurà fracassos. Al final, de les qualitats del nou president dels Estats Units potser acabarem destacant la seva prudència i moderació mes que no pas la seva capacitat d’aixecar esperances.