Un lideratge envejable
* Dimecres, 25 de febrer
Anit el president dels Estats Units, Barack Obama, es va dirigir a una sessió conjunta de les dues cambres del Congrés per explicar les línies generals del seu programa de Govern. El discurs, que va ser vist en directe per milions de nord-americans, es va centrar bàsicament en la greu crisi econòmica que afecta al país i en les mesures que es proposen per iniciar la recuperació.
Va ser un exercici de pedagogia política i una demostració palpable de la capacitat de lideratge del nou president nord-americà. Només començar va subratllar que el seu discurs no es dirigia només al parlamentaris presents a la sala si no a tots els ciutadans. “Sé que per a molts americans que ens estan veient ara l’estat de la nostra economia es una preocupació que està per sobre de les altres”, va dir. I després de centrar el problema, una forta expressió de confiança en el futur: “ens reconstruirem, ens recuperarem i els Estats Units d’Amèrica emergiran mes forts que abans”.
La intervenció de Barack Obama va durar menys d’una hora. Va desgranar els principals problemes que planteja l’actual crisi i les mesures que proposa per superar-la, incloent mesures a llarg termini com la potenciació de l’educació i de les energies renovables. No van haver-hi novetats mes enllà del que ja es coneixia del seu programa de govern. El mes destacat va ser el to del seu discurs. Va parlar directament als ciutadans per reconèixer amb claredat la gravetat de la situació i que els efectes de les mesures proposades no serien immediats. Va demanar col•laboració a tothom i va posar als parlamentaris presents davant la responsabilitat d’aprovar la legislació proposada per encarar amb eficàcia la recuperació.
Un contrast espectacular amb la reunió de líders europeus del diumenge a Berlín. En el fons i en la forma. Les converses van donar com a fruit poc mes que la decisió de combatre el paradisos fiscals. I la roda de premsa per anunciar els acords es va transformar en una interminable successió de intervencions de la cancellera alemanya Merkel, el president francès Sarkozy, el primer ministre britànic Brown, el president del Govern espanyol Rodríguez Zapatero, l’italià Silvio Berlusconi, etc. , etc. I cadascun afegint els seus propis matisos i puntualitzacions en un afany de protagonisme desmesurat en relació a la gravetat dels problemes que estan sobre la taula. Certament Estats Units te una estructura federal amb un president al capdavant de la que no disposa la Unió Europea. Però no es només això. Com ha posat de relleu el comissari d’Economia, Joaquin Almunia, Europa s’està quedant endarrerida en relació als Estats Units en quant a les mesures per combatre la crisi. Cada país està adoptant mesures diferents i de vegades contradictòries que amenacen amb fer mes lenta la recuperació.