Un toc d'atenció per a Rodríguez Zapatero

* Dimecres, 4 de març

Silenci clamorós el de Rodríguez Zapatero la nit de diumenge. Amb el recompte de les eleccions a Galicia i el País Basc pràcticament acabat va ser el seu fidel “escuder” José Blanco qui va haver de sortir a donar explicacions sobre el que havia passat. Dilluns al matí, en l’executiva del PSOE, la mateixa tònica. Les crítiques es van dirigir a l’expresident de la Xunta gallega, Pérez Touriño, mentre el cap del Govern refusava establir cap relació entre la desfeta electoral a Galicia i la política espanyola. La realitat, per molt que es vulgui dissimular, es que els resultats a Galicia i Euskadi son un toc d’atenció per a Rodríguez Zapatero i l’anunci de molts maldecaps per al futur.

En primer lloc Galicia. Tant el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, com el mateix Rodríguez Zapatero es van implicar en la campanya gallega transformant-la en una prova de força per aconseguir arrossegar a la majoria de l’electorat. Rajoy es va llançar a fons conscient que un mal resultat podria ser fatal per a mantenir-se com a líder del PP. Rodríguez Zapatero ho va fer amb menys energia però al final no va dubtar a dir que un vot per a Pérez Touriño era com un vot per a ell. El pols l’ha guanyat Rajoy i no s’ha estat de celebrar-ho des de la mateixa nit de les eleccions.

Els resultats al País Basc son una mica mes complexos d’analitzar. D’una banda l’ascens del socialistes es podria qualificar d’èxit i encara més pel fet que Patxi López pugui acabar ocupant el càrrec de lehendakari amb el suport del Partit Popular i UPD. Però es tracta d’un èxit fràgil i ple de problemes. El Partit Nacionalista Basc segueix sent el primer partit i, encara que hagi perdut la possibilitat de refer el tripartit per l’esfondrament dels seus socis, es una força que serà difícil ignorar. De l’altra el suport del Partit Popular per a que Patxi López arribi al poder es, ara com ara, un xec en blanc. Però que passarà en el futur? Es resignaran els populars a seguir donant suport als socialistes al País Basc sense contrapartides? Per quant de temps?

Rodríguez Zapatero hauria de meditar sobre el que ha passat a Galicia i Euskadi. El lideratge carismàtic del dirigent socialista no ha estat suficient per superar el descontent dels electors gallecs amb el govern de Pérez Touriño. Però es que potser aquest lideratge ja no es tan “carismàtic”. Com han demostrat els darrers sondejos d’opinió la imatge de Rodríguez Zapatero pateix un desgast proporcional a l’aprofundiment de la crisi econòmica. El Govern central no dona la sensació de encarar amb energia i dedicació la crisi. Les mesures que s’han adoptat no semblen suficients per aturar la degradació de la situació. I a sobre el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, no deixa de dir que li agradaria abandonar el càrrec.

El resultats del País Basc aprofundeixen en el segon punt feble de la gestió de Rodríguez Zapatero: la inconsistència de les seves relacions amb les nacionalitats perifèriques. Del líder socialista que havia suscitat esperances a Catalunya i en altres zones de l’Estat queda ben poc. De existir una autèntica competició entre els partits perifèrics per a ser el soci preferent del PSOE s’ha passat a un aïllament progressiu. Els últims pressupostos es van aprovar “in extremis” gràcies al vot favorable del PNB i amb tots el partits catalans votant en contra tret del PSC. Però es que fins i tot els socialistes catalans han insinuat en algun moment que podrien deixar sols als seus socis espanyols si segueix bloquejada la negociació del finançament.

La elecció de Patxi López com a lehendakari amb el vots del PP no fa si no complicar encara mes el panorama. El Partit Nacionalista Basc ja ha anunciat que deixarà de donar suport als socialistes en el parlament de l’Estat.

Les eleccions europees del 7 de juny seran un nou test per a la situació política espanyola. Si guanya el Partit Popular s’haurien d’encendre totes les alarmes a la seu del PSOE a Ferraz. Tot i que encara queda molt per a les eleccions generals del 2012 la crisi econòmica pot deixar molts cadàvers polítics pel camí.