Aixecarà Estats Units el bloqueig a Cuba?
* Dilluns, 20 d’abril
Alguna cosa està canviant en la relació entre Estats Units i Amèrica Llatina. La cimera de la Organització d’Estats Americans que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Trinitat s’ha desenvolupat en un clima de cordialitat inusitat en els últims anys. L’actitud del nou president nord-americà Barack Obama ha estat el principal motor d’aquest canvi. Obama no ha dubtat a saludar personalment a presidents amb polítiques enfrontades a les dels Estats Units com els de Veneçuela, Bolívia o Nicaragua, subratllant que es possible una relació de respecte encara que les discrepàncies siguin grans. En els seus discursos el president nord-americà ha deixat clar que Estats Units sovint ha dictat la seva política a Amèrica Llatina i que no vol seguir aquest camí. Estats Units es un país més del continent i vol escoltar i veure quines son les possibilitats de cooperació.
La pedra de toc d’aquest canvi ha estat Cuba. Si hi ha alguna cosa que uneix als països llatinoamericans es que Estats Units ha d’aixecar el bloqueig a l’illa caribenya que aviat complirà el mig segle. Barack Obama va arribar a la cimera havent anunciat dilluns que s’aixecaven les restriccions que pesaven sobre els viatges de ciutadans nord-americans a Cuba i el diner que podien enviar als seus familiars a l’illa. Un gest de bona voluntat fet per convicció però també per congraciar-se amb els líders presents a la cimera de la OEA. Mes important encara va ser la declaració de la secretària d’Estat, Hillary Clinton, reconeixent que la política d’Estats Units cap a Cuba “havia fracassat”.
Fins aquí els fets. La pregunta es: que passarà a partir d’ara?. El president nord-americà ha dit aquest dies que el seu objectiu es que torni la llibertat a Cuba. “Questions com els presos polítics, la llibertat de premsa o la democràcia no son temes que es pugui deixar al marge”, ha afegit. De tota manera Obama no demana un canvi radical de la nit al dia, però si un gest de L’Havana que demostri que hi ha alguna cosa mes que paraules. El president cubà, Raúl Castro, per la seva banda, s’ha mostrat disposat a parlar de tot, fins i tot de presos polítics i drets humans sempre que es respecti la sobirania de Cuba.
El tema no es gens fàcil. Suavitzar el bloqueig es una cosa. Aixecar-ho un altra. Des de que Eisenhower i Kennedy van aïllar Cuba en el terreny econòmic, polític i diplomàtic per combatre la revolució, Estats Units no ha tingut altra política en relació a l’illa. Alguns presidents han suavitzat les restriccions, altres les han endurit, però durant gairebé mig segle res fonamental no ha canviat.
Si la secretaria d’Estat Clinton reconeix que la política de Estats Units en relació a Cuba “ha fracassat” se suposa que vol dir que no ha estat útil per tornar la democràcia a Cuba. Això vol dir que el govern dels Estats Units ha dissenyat una estratègia alternativa? O mes aviat es tracta d’un canvi de tarannà per a millorar les relacions amb la resta d’Amèrica Llatina.
A Espanya tenim molt clar el que aquest canvis de “tarannà” signifiquen si al darrera no hi ha res mes. Es fàcil caure simpàtic després de la gestió de presidents com Aznar o George Bush. Però els resultats son poc significatius si al darrera no hi ha una estratègia diferent.