La gestió d’una crisi epidèmica
* Dimecres, 29 d’abril
Avui fa una setmana que les autoritats sanitàries de Mèxic van reconèixer per primera vegada que estaven en estat d’alerta per un inusual creixement dels casos de grip vint dels quals havien resultat en la mort del pacient. El Centre per al Control de les Malalties nord-americà havia expressat la seva preocupació el dia anterior davant la infecció de dos nens a Califòrnia per un nou tipus de virus provinent dels porcs. Per la seva banda els mitjans de comunicació mexicans recollien la inquietud generada per les mesures adoptades en alguns hospitals on s’havia repartit mascaretes al personal d’infermeria i de seguretat i es feien ressò de la preocupació existent entre la població per la falta d’informació.
En només una setmana la crisi generada per la febre porcina s’ha desenvolupat amb tota la seva força. A Mèxic, especialment al Districte Federal, una gran part de l’activitat pública ha quedat aturada. Escoles i centres religiosos tancats, suspensió d’activitats esportives i culturals, tancament de cinemes, bars i restaurants. Evitar el contagi es la consigna de les autoritats.
A la resta del mon l’alerta donada per l’Organització Mundial de la Salut ha activat els protocols que es van crear arran de la epidèmia de grip aviar i s’han detectat i hospitalitzat a les persones contagiades. De moment tots els casos registrats son de persones que havien viatjat a Mèxic però es tem que pugui haver començat el contagi a altres persones.
La gravetat de la epidèmia i si finalment es transforma en una pandèmia generalitzada encara es aviat per establir-la. De moment el casos detectats fora de Mèxic evolucionen de manera favorable i amb característiques lleus. Només avui s’ha anunciat la mort d’un nen als Estats Units que patia la grip porcina i que va ser hospitalitzat després d’arribar de Mèxic.
El que si està clar ja avui es la diferent manera d’abordar el problema per part de les autoritats mexicanes d’una banda i la dels Estats Units, Europa i altres països que han seguit de manera estricta les indicacions de la Organització Mundial de la Salut. En aquests últims la detecció, hospitalització i aïllament dels malalts ha funcionat de manera gairebé perfecta. S’ha informat amb rapidesa a la població i això ha afavorit que la majoria de persones amb símptomes demanessin atenció mèdica. D’altra banda la informació pública i puntual dels casos sospitosos i els confirmats ha contribuït a tranquil•litzar a la població donant una dimensió de l’abast real del problema.
Les autoritats mexicanes, per la seva banda, van retardar el reconeixement de l’epidèmia i no han estat gens transparents a l’hora d’oferir dades sobre l’abast de la malaltia. Tot sembla indicar que el brot de la nova grip havia començat a fer sentir els seus efectes a mitjans de març. Durant setmanes els responsables sanitaris d’aquell país van considerar que els casos que s’anaven multiplicant eren senzillament un agreujament tardà de la grip estacional típica de cada hivern. El desig de no alarmar va impedir informar a la població adequadament fins que l’epidèmia va saltar les fronteres i va aparèixer als Estats Units. La inquietud per la falta d’informació no ha fet si no augmentar el pànic entre els mexicans i dificultar l’aplicació de les mesures sanitàries que eren necessàries.
Una informació clara i acurada pot crear un impacte inicial considerable. Però a la llarga genera confiança entre els ciutadans d’un país que veuen com els responsables sanitaris tenen controlada la situació i no amaguen la evolució dels esdeveniments.
.