El equilibris de Patxi López
* Dimecres, 6 de maig
Des d’ahir el País Basc té un nou president. El socialista Patxi López va ser escollit lehendakari amb els vots del seu partit i els del Partit Popular. López formarà un executiu monocolor socialista que tindrà el suport exterior del partit de Mariano Rajoy.
El discurs d’investidura de Patxi López va tenir un to conciliador i en diverses ocasions va explicar que volia governar en un clima de diàleg i intentant aconseguir el màxim consens amb totes les forces polítiques. Semblava preocupat per deixar clar que el pacte amb el Partit Popular, que ha fet fora del poder al Partit Nacionalista Basc, no era un front del nacionalisme espanyol.
Els fets demostraran si governar des del consens es possible. El PNB, després de l’anunci de retirada d’Ibarretxe, haurà de refer la seva estratègia. De entrada predomina la irritació per haver perdut el govern tot i ser el partit mes votat en les últimes eleccions. Però un partit necessita fer-se útil als seus electors per a seguir viu. El Partit Popular, lligat als socialistes pel document de bases signat el primer d’abril, no posarà en perill a curt termini el govern del Patxi López. Però les pressions per a marcar perfil propi no trigaran a aparèixer.
El nou lehendakari tindrà que lidiar també amb el PSOE i el Govern de l’Estat. Aconseguir les transferències pendents i accelerar les inversions que ajudin a combatre la crisi serà una bona mesura de l’eficàcia del nou govern.
Els difícils equilibris de l’executiu de Patxi López començaran amb els dos punts mes polèmics continguts en el document de bases acordat amb el Partit Popular: la llengua de l’ensenyament i la reforma de la radiotelevisió basca. Desfer la política d’impuls de l’eusquera promoguda pel Partit Nacionalista Basc no es el millor camí per arribar al consens. Fer neteja a la radiotelevisió basca tampoc.
El País Basc no es Navarra. L’actuació del nou govern de Vitòria tindrà repercussió a tot l’Estat. I contribuirà a definir de manera decisiva el paper del PSOE en relació a les nacionalitats perifèriques.