Morir per Afganistan
* Dijous, 27 d’agost
Un dels regals enverinats que ha deixat l’Administració Bush a la comunitat internacional ha estat la guerra d’Afganistan. Els centenars de morts entre les tropes desplegades a la zona i els milions de dòlars invertits no semblen haver garantit un futur estable i democràtic per al país. Com s’ha posat de manifest amb ocasió de les recents eleccions presidencials la corrupció domina al règim que perd popularitat cada dia que passa. En el terreny militar la influència de la guerrilla taliban creix i el mateix cap d’Estat Major dels Estats Units reconeix que “la situació es greu i s’està deteriorant”.
Aquesta situació fa urgent replantejar-se que justifica la presència de tropes estrangeres al país i si la política que Estats Units i els seus aliats apliquen a l’Afganistan contribueix a millorar la situació.
La guerra es va iniciar l’octubre del 2001 com a resposta als atemptats de l’onze de setembre i tenia com a objectiu capturar a Osama Bin Laden, desmantellar la xarxa d’Al Qaeda present al país i acabar amb el règim que li donava suport. Bin Laden va fugir però a finals de desembre les tropes nord-americanes controlaven el país. L’operació va comptar amb el suport actiu de Gran Bretanya i de milícies locals, però en general la comunitat internacional va demostrar comprensió a una ofensiva que volia eradicar els campaments d’entrenament de terroristes amb capacitat d’amenaçar els cinc continents.
Els problemes van venir després. La fórmula per estabilitzar el país semblava senzilla: presència militar mes inversions milionàries mes un home de confiança al capdavant del país. L’escollit va ser Hamid Karzai un líder local amb suports a Washington. El resultat ja s’ha vist. Karzai s’ha aliat amb el senyors de la guerra i líders del narcotràfic. La corrupció s’ha instal•lat a tots els nivells del règim. I la població expressa cada dia de manera mes clara el seu descontentament perquè no ha notat cap millora en la seva vida. Si a això s’afegeixen les víctimes civils en la lluita contra els talibans no es difícil entendre que per al poble d’Afganistan la presència estrangera es mes un problema que no pas una solució. En definitiva a la victòria militar inicial ha seguit un fracàs polític i s’albira una derrota militar.
Potser caldrà plantejar-se uns objectius mes modestos: aconseguir un règim que no doni suport als terrorisme. I deixar que els afganesos resolguin el seus propis problemes.