Què hem de fer amb Espanya?

* Dissabte, 1 d’agost del 2009

Tornar a comentar l’actualitat després d’unes setmanes de descans es constatar, una vegada més, que res no ha canviat després de la pausa. ETA ha seguit sembrant la destrucció i la mort en un exercici patològic que podríem resumir en la frase “mato, doncs existeixo”.

El que sí podem considerar mes rellevant es el final de les negociacions del finançament autonòmic que amb la pròxima sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut marcaran les relacions de Catalunya amb Espanya. Aquest estiu pot quedar tancat el període obert amb l’elecció de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat i la formació del primer govern tripartit que tenia com a objectiu central la negociació d’un nou Estatut i un nou sistema de finançament.

Es útil rellegir aquest dies les memòries de Maragall “Oda inacabada”. Es reflecteix clarament l’estratègia que hi havia al darrera de tot el procés. “Sempre he pensat – diu Maragall - que el progrés de Catalunya requereix una Espanya en evolució... Pensava – i penso – que Catalunya ha de canviar Espanya per anar bé...No hi ha cap altra solució”.

Els resultats del procés ens permetran avaluar a on ens porta. De moment no podem ser gaire optimistes. L’acord de finançament es, indubtablement, una millora sobre el sistema vigent. Però ha costat molt arrancar-lo fins al punt que cal dubtar si s’hauria aconseguit de no haver estat el Govern de Rodríguez Zapatero en una situació molt precària al parlament.

La sentència del Tribunal Constitucional no sembla hagi de donar moltes alegries. El Partit Popular va recórrer l’Estatut davant aquest tribunal després de no poder frenar-lo en el Congrés ni en el referèndum de ratificació. I cal veure ara si la sentència acaba modificant per via judicial el que no es va poder aturar en el debat parlamentari.

Maragall, parlant de la necessitat de canviar a Espanya, diu a les seves memòries: “Ja sé que em diran – ho han dit els savis del dret i del revés – que sempre que ho hem intentat ens ha anat malament. Doncs bé, suposant que fos cert, també ho és que no hi ha una altra solució raonable”.

En les pròximes setmanes, quan coneguem la sentència del Tribunal Constitucional, haurem de fer balanç de tot plegat. I decidir si coincidim amb Maragall “que no hi ha una altra solució raonable” o cal encetar un altre camí.