Segon avís per a Rodríguez Zapatero

* Dijous, 11 de juny

Les eleccions europees de diumenge han tornat a donar un toc d’atenció a Rodríguez Zapatero. Aquesta vegada mes seriós perquè aquests comicis no aconsegueixen engrescar l’electorat sobre els problemes de la Unió i acaben sent un referèndum sobre l’acció del govern de cada país. Una part dels votants han expressat el seu disgust decantant-se per altres formacions polítiques i altres s’han refugiat en l’abstenció. Aquesta abstenció no te res a veure amb la dels que no voten sistemàticament per no sentir-se identificats amb el sistema o a la dels que no s’interessen per unes eleccions dedicades a una institució massa llunyana i que no acaben d’entendre. Ha estat una votació i una abstenció de càstig a un govern que no sembla estar a l’alçada de les circumstàncies. No es res d’irreparable, de definitiu. Els electors poden manifestar el seu disgust conscients que no faran caure el govern.

Rodríguez Zapatero ha actuat com ens té acostumats. Diumenge no va comparèixer per donar explicacions. Va deixar als seus subordinats la tasca d’admetre la derrota davant el Partit Popular. Dilluns va parlar només en la reunió de la executiva del PSOE i vam haver d’esperar a llegir les filtracions recollides en la premsa de l’endemà. “Patim un moderat desgast a causa de la crisi econòmica però no crec que el que ha passat a les eleccions europees condicioni el futur”, va dir, segons sembla, als seus companys de la direcció del partit. Ahir, novament en una reunió de partit a porta tancada, es va saber que va utilitzar un símil ciclista per distingir entre les eleccions europees i les que poden permetre a un partit governar. Aquest amagar el cap sota l’ala cada vegada sembla alguna cosa mes que una tàctica. Dona la sensació de no tenir una estratègia per a fer front a uns resultats que han estat tot menys una sorpresa.

Moltes de les coses que dèiem arran de les eleccions a Galicia i el País Basc les podríem repetir ara. Però els mes preocupant es que han passat tres mesos i no ha canviat res substancial. A l’abril va haver-hi una remodelació del govern sense que, fins ara, s’hagin notat els efectes positius. Per posar només l’exemple del finançament autonòmic: malgrat les reunions que tot seguit van fer els nous vicepresidents Elena Salgado i Manuel Chaves amb alts càrrecs de la Generalitat, el tema segueix bloquejat.

Les eleccions de diumenge han estat una segona targeta groga per a Rodríguez Zapatero. Afortunadament en la política, a diferència del futbol, la segona no comporta automàticament la roja i l’expulsió. Però tampoc s’ha de prendre a broma.