El trencament del pacte constitucional
* Dijous, 10 de setembre del 2009
El Tribunal Constitucional “no mereix respecte”. Amb aquesta contundència es va expressar el ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, en una entrevista a la emissora “Onda Cero”. Pujol, que no es un home amant de les expressions fortes i radicals, va argumentar la seva afirmació: “perquè estan caducats, perquè estan polititzats, perquè obeeixen a consignes de partit i perquè estan preocupats per qui ha de ser el pròxim president”.
La desqualificació del ex president Pujol al Tribunal Constitucional, que s’ha de pronunciar sobre l’Estatut, reflexa la perplexitat i el desencís que s’està instal•lant en la societat catalana davant la tardança de l’alt tribunal a arribar a una decisió i les filtracions que indiquen que es podrien modificar aspectes substancials de la llei.
La politització que rodeja el debats del Tribunal Constitucional ha arribat a l’extrem que algun diari de Madrid ha publicat aquest estiu una mena de cròniques parlamentàries on s’explica el dia a dia del que parlen els membres del tribunal i quina es la posició de cadascun. Una informació impossible si no es per les filtracions que procedeixen de la mateixa alta instància.
Si finalment el Constitucional tomba els aspectes clau de l’Estatut alguna cosa important s’haurà trencat en el consens constitucional que ha presidit la vida política del país des de la transició a la democràcia. La transició es va basar, entre d’altres coses, en el pacte pel qual Catalunya acceptava integrar-se en l’Estat espanyol com a ‘comunitat autònoma’ a canvi del reconeixement d’una sèrie de drets i prerrogatives. Quan anys mes tard des de Catalunya es va proposar un nou Estatut que aixequés el sostre competencial es va seguir el mateix procés de negociació. La proposta del Parlament del Catalunya es va negociar amb les Corts de Madrid i l’acord resultant, transformat en llei, es va sotmetre a l’aprovació en referèndum del poble català. Un procediment que respectava el pacte constitucional.
El recurs del nacionalisme espanyol, presentat pel Partit Popular i el Defensor del Poble, al Tribunal Constitucional no buscava aclarir presumptes dubtes sobre la inconstitucionalitat d’alguns aspectes de l’Estatut si no tombar la llei. El que no s’havia aconseguit ni en el Parlament de Catalunya, ni en les Corts de Madrid, ni en el referèndum es volia aconseguir amb el Constitucional. El Tribunal es transformava així en una tercera cambra parlamentària espanyola destinada a desfer el que s’havia pactat en un impecable procés democràtic. I per garantir-se una majoria suficient el Partit Popular ha bloquejat la renovació del tribunal.
La polèmica en torn al Tribunal Constitucional deteriora també la imatge de la democràcia espanyola en un procés de desprestigi que si mirem al cas d’Itàlia no augura res de bo.