* Dimarts, 29 de setembre
Les eleccions de diumenge a Alemanya han confirmat en el càrrec a la cancellera Angela Merkel. La victòria dels democristians de la CDU, la davallada dels socialdemòcrates i l’ascens dels liberals del FDP han propiciat un canvi d’aliances però el govern seguirà sota la direcció de la “mamà” d’Alemanya. Els democristians concentrats diumenge a la seu del partit a Berlín van acollir amb llargs aplaudiments i crits d’”Angie, Angie” la presència de la seva líder després de fer-se públics els resultats. I Angela Merkel, amb un somriure tímid i reiterats “benvolguts amics” intentava calmar-los.
La victòria d’Angela Merkel consolida un estil de fer política lluny de la gesticulació i l’espectacle mediàtic predominants en els últims anys. Situada a les antípodes del president francès Sarkozy o del primer ministre italià Berlusconi, Merkel ha tingut una presència mes aviat discreta i “sosa” defugint protagonismes innecessaris. Però no per això la seva acció política ha estat menys eficaç com prova l’acord per a la venda de Opel o els inicis de recuperació econòmica que comencen a despuntar a Alemanya.
La entrada dels liberals al Govern feia creure a alguns observadors que eren imminents algunes mesures com la retallada d’impostos i altres mesures liberalitzadores. Però Angela Merkel, en la seva primera roda de premsa, ha dit que això ara no toca. “La nostra brúixola serà l’economia social de mercat, practicarem un equilibri raonable entre els que generen ocupació i els que treballen com a empleats en aquesta difícil situació”, ha afirmat la cancellera. La prioritat ara mateix es combatre la crisi i fer front a l’enorme dèficit públic acumulat. Les baixades d’impostos arribaran però es faran de manera gradual entre el 2011 i el 2014 quan es creu que la crisis haurà passat.
Pragmatisme, sensatesa i parlar clar però sense demagògia son alguns dels trets que caracteritzen l’actuació de Angela Merkel. Un tarannà que aporta serenitat i serietat al debat polític. Vist des de Catalunya i Espanya es impossible no sentir una certa enveja. El debat polític aquí sovint es un guirigall al que se sumen dirigents polítics, periodistes i tertulians on es extraordinàriament difícil separar el grà de la palla i fer-se una idea cabal del que està en joc per a prendre posició. Sense anar mes lluny l’actual debat sobre la pujada dels impostos. Des de l’afirmació demagògica del president del Govern Rodríguez Zapatero de que servirà per a que paguin els mes rics fins l’oposició que es nega en rodó a parlar-ne en un moment en que la crisi i la mesures per combatre-la estan deixant buides les arques de l’estat, tot es un debat mes propi dels personatges d’un guinyol que d’un país seriós.
Gràcies Angie per aportar serenitat al debat polític. Veurem si aquí algú pren exemple i ens tranquil•litzem tots una mica.