* Dimecres, 18 de novembre del 2009
Sobre l’ascens i caiguda del III Reich s’han publicat centenars de llibres. I encara es continuen escrivint. Mes de 60 anys després del final de la Segona Guerra Mundial el tema continua fascinant. Ningú està del tot segur d’entendre com un grapat de fanàtics van aconseguir arrossegar a tot un poble a protagonitzar una de les tragèdies mes grans del segle XX. Com un dels pobles mes cultes i civilitzats es va transformar en l’impulsor d’una barbàrie que va causar milions de morts en la guerra i en les deportacions i assassinats massius en els camps de concentració.
“Goebbels. Una biografia” és un dels últims llibres publicats aquí sobre la qüestió. El protagonista, el que va ser ministre de Propaganda de Hitler, Joseph Goebbels. L’autor explica com el fill d’un modest empleat catòlic va quedar traumatitzat per la paràlisi que va afectar a un dels seus peus i per les burles que la seva deformitat causava entre els seus companys de joc. El complex d’inferioritat pel seu defecte el compensava amb un gran esforç en els estudis. Una forma de reafirmar-se en un terreny en el que se sentia fort i podia demostrar la seva superioritat sobre els altres. L’afició de Goebbels al teatre des de molt jove, els complexos i frustracions en les relacions amb noies de mes elevada posició social, la amargura per no poder lluitar en la Primera Guerra Mundial a causa del seu defecte, van desfilant en una narració que es llegeix com una novel•la. La desfeta d’Alemanya el 1918 es l’esfondrament de tot un mon com per a molts dels seus contemporanis. Goebbels reacciona amb desesperació i violència. L’odi es transforma en motor que s’endurà tot allò que està podrit, com reflexa en algunes obretes teatrals que escriu a l’època.
La biografia de l’historiador Ralf George Reuth segueix l’estil de la monumental obra de Ian Kershaw sobre Hitler i la mes antiga de Joachim Fest sobre el dictador. En totes elles s’intenta aprofundir en les raons psicològiques, culturals, socials i històriques que van transformar a uns personatges frustrats i fracassats en líders de un moviment que va trasbalsar la història d’Alemanya i del mon.
Dos de les qualitats de Goebbels son posades també de relleu: la seva innegable capacitat oratòria i el domini dels mitjans de comunicació contemporanis, especialment la radio i el cinema. Afiliat al partit nazi des del 1925 Goebbels va posar al servei de Hitler la seva capacitat propagandística amb innombrables discursos incendiaris primer i, mes tard, quan el moviment va optar per la legalitat, organitzant campanyes electorals que poc tenien a envejar a les modernes tècniques ara corrents.
El propagandista nazi aporta al seu partit unes dosis de fanatisme sense igual. Contribueix de manera destacada a fer de Hitler el líder insubstituïble, el führer, el messies que es capaç de solucionar-ho tot. Transforma les dues obsessions del seu cap – la lluita contra el bolxevisme i la eliminació dels jueus – en una religió que predica sense descans. Quan, al final de la guerra, tot sembla esfondrar-se és l’impulsor de la resistència a ultrança, de la guerra total. Al final una escena esfereïdora. Tancats al bunker de Berlín, quan tot està perdut, ell i la seva dona decideixen assassinar als seus sis fills. “Viure en el mon que ve després del Führer i del nacionalsocialisme no val la pena...”, escriu la seva esposa com a justificació.
És una història que posa els pels de punta. I el mes impactant és que arribes a entendre les raons de tot el que va passar. No es tracta de boixos que no controlaven els seus actes. Va ser un odi sense límits contra la societat democràtica que va gestionar la derrota en la Primera Guerra Mundial i la crisi econòmica del 1929. La irracional recerca del culpables en els jueus i el no menys irracional desig de expandir-se cap l’Est. Aquest grup de fanàtics que integraven el partit nazi van trobar un important ressò en la societat alemanya empobrida per la crisi econòmica, amargada per la derrota a la guerra. Van saber estimular els pitjors ressorts de l’ésser humà a la vegada que vendre una il•lusòria imatge de ordre, estabilitat i progrés.
Acabada la guerra, quan els soldats aliats portaven als ciutadans alemanys a veure els camps de concentració, aquests es van quedar esgarrifats. No podien donar crèdit als seus ulls i encara menys entendre que havien fet per permetre aquelles atrocitats. A Alemanya han trigat dècades a pair tot el que va passar. Pares i avis no sabien com respondre a les preguntes dels seus fills i nets: com us vau deixar convèncer pels nazis?
En últim extrem el que va passar a l’Alemanya nazi ens porta a un reflexió sobre l’ésser humà.