Obama: una lliçó de realisme polític
* Dijous, 10 de desembre del 2009
En una cerimònia aquest migdia a Oslo el president dels Estats Units, Barack Obama, ha rebut el Premi Nobel de la Pau. Conscient de la polèmica generada per la concessió, Obama s’hi ha referit només començar el seu discurs d’acceptació. “Potser la qüestió mes profunda en torn al fet que hagi rebut aquest premi és que soc el comandant en cap d’un país involucrat en dues guerres”
Aquest reconeixement d’entrada ha marcat tot el discurs centrat en el difícil equilibri entre l’aspiració a la pau i les responsabilitats que ha d’assumir el president d’un país com els Estats Units. Obama ha elogiat la política de no-violència de Gandhi i Martin Luther King i ha reivindicat el seu paper inspirador. “Però com a cap d’Estat que ha jurat protegir i defensar la meva nació no puc seguir únicament els seus exemples – ha dit -. Un moviment no violent no podria haver aturat als exèrcits de Hitler. Les negociacions no poden convèncer al dirigents d’Al Qaeda per a que abandonin les armes”. D’això ha deduït que de vegades la força és necessària i que els instruments de guerra tenen un paper a jugar en preservar la pau.
Per a trobar una sortida al dilema entre l’aspiració a la pau i la necessitat d’utilitzar la força com a defensa, Obama s’ha fixat com a objectiu el mateix que havia proclamat fa dècades el president Kennedy: “Centrem-nos en una pau mes pràctica, mes possible, basada no en una ràpida revolució en la naturalesa humana si no en una gradual evolució de les institucions humanes”.
En aquest sentit el president nord-americà ha proposat algunes línies d’actuació: en primer lloc que totes les nacions s’adhereixen a unes normes bàsiques que governin l’ús de la força centrades en l’autodefensa o en la defensa d’una nació atacada i que condueixin a l’aïllament d’aquells que no les respectin. Segon trobar alternatives no violentes contra aquells països que trenquin les regles, com l’aplicació de sancions que tinguin conseqüències reals. Tercer impulsar una pau que es fonamenti en els drets humans i en el desenvolupament econòmic.
El discurs de Barack Obama ha estat brillant tal com ens te acostumats. Però no ha estat un cant als ideals de la pau si no la reflexió pública d’un cap d’Estat que cada dia ha d’enfrontar-se a reptes de gran complexitat. Tots els temes polèmics de la política internacional dels Estats Units hi han desfilat: la guerra d’Afganistan, les difícils relacions amb el mon islàmic, l’equilibri entre interessos econòmics i drets humans en les relacions amb Xina. L’auditori, encapçalat pel rei de Noruega, ha aplaudit però no d’una manera enfervorida. Ha estat mes una lliçó de realisme polític que no un dels discursos de to mes aviat religiós als que ens tenia habituats l’autor de “L’audàcia de l’esperança”.
Ara, amb el Premi Nobel, a la butxaca tothom espera els fets.