Endavant Standstill!
* Dimarts, 30 de març
La música a Catalunya viu un moment d’ebullició. Desenes de grups han aparegut en els últims anys que, després d’una més o menys llarga travessia del desert, comencen a despuntar. Els grans mitjans de comunicació, sempre una mica lents, no s’han fet gaire ressò de la seva existència. Però Internet en va ple. Myspace o You Tube son els llocs en que primer es projecten aquests grups. Després per mitjà del boca a orella, de la recomanació d’un amic a un altre, aconsegueixen reunir grups de seguidors en el seus concerts.
La preocupació central de la majoria d’aquests grups es fer bona música. Després de dècades on la preocupació fonamental era l’activisme cultural o polític i, més tard, l’adscripció clara a un grup lingüístic, ara l’interès se centra en la música. Molts d’aquests grups composen la música i escriuen la lletra de les seves cançons. Molts van començar a cantar en anglès perquè era l’idioma en que s’expressava la música que els agradava i els va inspirar. Després el mateix procés creatiu i l’aproximació al seu públic els ha portat a cantar en castellà o català.
De tot aquest ferment subterrani i semiclandestí comencen a sortir fruits de molta qualitat. D’una excel•lència comparable a la dels millors grups internacionals. I a adquirir una popularitat gran on els seguidors no es compten per centenars si no per milers.
El fenomen més conegut es el del grup “Manel” que, amb un sol disc publicat, han tingut un ascens fulgurant i gaudeixen d’una popularitat envejable i envejada. Però hi ha molts més. Fa uns dies els parlàvem de “Els Amics de les Arts”, flamant Premi Enderrock 2010 al millor disc i al millor grup revelació. Avui volem fer-ho del grup “Standstill” i del disc que han tret al mercat aquest mes “Adelante Bonaparte”.
“Standstill” va néixer el 1997 en l’àmbit del “hardcore punk”. Des d’aleshores ha tingut una llarga evolució musical que va culminar el 2006 amb la publicació de l’àlbum “Vivalaguerra” que va tenir molt bona acollida de la crítica i el suport dels seguidors. L’àlbum que ara presenten, Adelante Bonaparte, s’ha d’escoltar com un tot. Es un conjunt de vint cançons, agrupada en tres discs, que fan un recorregut per la vida d’un tal Bonaparte que pot ser el mateix autor, o tu o jo. No es fàcil captar de què va a la primera. En l’àlbum es donen poques pistes. El primer disc es titula: “Algunos recuerdos significativos de B”. El segon: “B. pasa de querer comerse el mundo a esconderse en una pequeña parcela”. I, finalment, el tercer: “El corazón de B. despierta”. Dit en resum es un conjunt de cançons que parlen de la infància, la joventut i la descoberta del amor del protagonista.
La temàtica es interessant. Però ho es més la música què es mou en registres molt variats al llarg de tota la obra. Son diferents els estils i els instruments que s’utilitzen però la obra té una rara unitat com si es tractés d’un poema simfònic on no té cap sentit separar cadascuna de les parts. No es un disc fàcil, però es extraordinàriament ric i interessant, i seria una llàstima ignorar-ho. Poques vegades s’ha fet una feina tan intensa i complexa.