Una comissió d’investigació?

* Dijous, 25 de març del 2010

La comissió de investigació sobre el incendi d’Horta de Sant Joan va presentar ahir les seves conclusions al ple del Parlament. Avui els diaris no se’n fan gaire ressò. No es estrany. La comissió ha acabat com va començar, amb els tres partits de l’oposició demanant la dimissió del conseller d’Interior, el secretari general del Departament i la directora general dels bombers. No s’ha fet públic cap informe analitzant les causes del sinistre i les mesures que s’haurien d’haver pres per evitar la mort dels cinc bombers. Només s’ha esmentat de passada que s’han fet 66 recomanacions per millorar l’efectivitat del cos de bombers. No deuen ser massa rellevants perquè no s’han detallat.

Acaba així un procés que va començar malament, que ha generat molta tensió, i que sembla no haver deixat cap aportació duradora per evitar que els fets tornin a repetir-se. Es potser el model del que no hauria de ser una comissió d’investigació, dominada pels interessos partidistes i amb l’objectiu bàsic de desgastar al govern.

Dona una certa enveja rellegir ara l’informe sobre els atemptats de l’onze de setembre als Estats Units. El va redactar una Comissió Nacional creada pel president i el Congrés nord-americans. Van fer una feina exhaustiva, van revisar milions de pàgines de documents i entrevistaren a més de 1.200 persones. Només 120 testimonis van ser interrogats en audiències públiques. Al final un informe complet i creïble, publicat en resum en forma de llibre i, a sobre, tan ben redactat que es molt atractiu llegir-ho.

Però perquè això fos possible calien unes condicions prèvies: “Hem tractat de ser independents, imparcials, exhaustius i no partidistes” diuen el membres de la Comissió en el pròleg. Exactament el contrari del que ha estat la comissió del Parlament de Catalunya