Els reptes del Moviment del 15-M
* Dimarts, 21 de juny del 2011
Diumenge desenes de milers de persones van respondre a la convocatòria del Moviment del 15-M i es van manifestar en diferents ciutats espanyoles, de forma pacífica, en defensa de les seves reivindicacions. La manifestació més nombrosa va ser la de Barcelona on un efectiu servei d’ordre va evitar la infiltració d’elements violents i va reduir els escassos moments de fricció amb les forces d’ordre públic.
El Moviment del 15-M encarrila així novament la seva protesta després de l’error estratègic de dimecres d’intentar bloquejar l’assistència dels diputats al Parlament i les agressions que van protagonitzar alguns elements violents. Les manifestacions de diumenge, especialment les de Barcelona i Madrid, es poden qualificar d’un rotund èxit. No només van desfilar els “indignats” que han protagonitzat les acampades i protestes de les últimes setmanes si no que s’hi van afegir persones de totes les edats que comparteixen les seves preocupacions.
El moviment dels “indignats” es, probablement, el fenomen polític i social més nou i significatiu que s’ha produït des de la transició. Ha estat capaç de col•locar en el centre del debat públic temes “tabú”: l’absolut predomini del capitalisme financer sobre tots els altres poders i la seva capacitat de destrucció sobre el teixit econòmic i social, la subordinació del poder polític al de les finances, l’incapacitat dels partits de respondre a les demandes socials més peremptòries, etc. I, al mateix temps, ha donat veu als sectors més marginats de la societat col•locant en el centre del debat polític les seves demandes. Com a reivindicacions concretes però també com a qüestionament del sistema polític i econòmic en general.
En la perspectiva de la tempesta que s’apropa, i de la qual estem començant a notar els primers efectes, el moviment dels “indignats” es, sens dubte, un element d’esperança. Com serà possible fer front a l’acció destructora del capitalisme financer sense la resistència coordinada de les poblacions dels països afectats? Però, per a ser efectiu, el Moviment del 15-M haurà de superar l’etapa de la protesta per entrar en el de l’acció política.
Els primers passos ja s’han donat. Si es vol fer un moviment de resistència pacífica el primer que cal garantir es que sigui, efectivament, pacífica. Permetre la infiltració de violents es caminar cap a l’aïllament polític i social. Però cal anar més enllà. El moviment, per a tenir èxit, necessita aliats. La simpatia que ha despertat en diferents sectors de la classe mitja es un bon començament però insuficient. El moviment dels “indignats” col•loca en el mateix sac a tots els polítics, a tots els partits, als sindicats i als mitjans de comunicació. La crítica al “sistema” es transforma en un rebuig frontal a tothom que té alguna parcel•la de poder en la nostra societat. I la realitat es que no tothom es igual. Els errors i la insensibilitat que hagin demostrat partits i sindicats als problemes del sectors més desfavorits no pot conduir a la desqualificació global. Sense aliats no hi haurà canvi, no hi haurà “revolució” si no una revolta que o s’apagarà o la frustració transformarà en violenta. Es un camí difícil. Tots aquests anys en que s’han ignorat els problemes dramàtics que afecten a sectors cada vegada més grans de la nostra societat han generat una profunda desconfiança cap a les institucions, els partits, els sindicats... Però cal superar-la.
El segon problema que necessita superar el Moviment del 15-M es la contraposició de la democràcia del carrer, de les manifestacions i assemblees, a la democràcia representativa que estableix la Constitució del 1978. El sistema democràtic vigent pot tenir molts defectes però es l’aprovat per la ciutadania i permet expressar-se lliurament en les diferents eleccions. Canviar, millorar, el sistema es una cosa. Oposar-se frontalment es un altre. La història d’Europa des dels anys vint està plena d’exemples en que les crisis van desembocar en el qüestionament del sistema democràtic i van acabar en la instauració de dictadures. Millor no tornem a caure en els mateixos errors.